Aquesta metàfora fa referència al model tradicional en el que el professor dona l’ensenyament i els alumnes reben l’apresenentatge.
El tipus d’interrelació que hi ha entre el professor i l’alumne, també es pot donar entre un alumne i un ordinador, ja que un ordinador por iniciar i avaluar a un alumne en una matèria, al igual que podria fer un professor.
L’avantatge d’aquest aprenentatge és que al ser individualitzat el procés d’aprenentatge va al ritme adequat de cada alumne.
La metàfora de la construcció: l’ordinador com a alumne.
Aquesta metàfora centra l’aprenentatge en l’alumne mitjançant l’ús educatiu de l’ordinador. Ell marca el ritme i controla l’ordinador.
En aquest tipus d’ensenyament, el nen té el paper principal , i per tant, el mestre ha de recolzar-lo al llarg de tot l’aprenentatge. Es tracta d’una descoberta guiada, en la que el nen va experimentant lliurement, però sempre dins d’uns límits marcats pel mestre.
La metàfora del laboratori: l’ordinador com a simulador.
Es tracta d’una descoberta d’una forma més limitada ja que estan establerts una sèrie de conceptes i paràmetres i no es poden afegir nous.
L’alumne por intercatuar amb el programa de l’ordinador i mitjançant aquest aprendre nous coneixements.
El fet de simplificar els sistemes socials mitjançant simulacions, pot fer que els alumnes interpretin la realitat de manera errònia.
La metàfora de la caixa d’eines: l’ordinador com a eina.
Per a nosaltres l’ordinador és una eina principal en el nostre dia a dia. Les activitats que es fan a l’escola haurien d’estar relacionades amb l’experiència pròpia, que ho puguin experimentar, ja que d’aquesta manera és més fàcil d’aprendre i d’entendre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada